Camins, que ara s’esvaeixen,

Camins, que hem de fer sols,

Camins, vora les estrelles,

Camins, que ara no hi son.



Vam deixar-ho tot, el cor encés pel món,

per les parets de l’amor, sobre la pell,

erem dos ocells de foc, sembrant tempestes,

ara som dos fills del Sol, en aquest desert.



Mai no és massa tard per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, somnis i promeses.

Camins, que ja son nous.



No és senzill saber cap on has de marxar,

pren la direcció del teu cor.

Mai no és massa tard per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor.



Camins, que ara s’esvaeixen,

Camins, que has de fer sol,

Camins, vora les estrelles,

Camins, que ja son nous